divendres, 30 de setembre de 2011

Esperant una altra vegada...

DIVENDRES 16 DE SETEMBRE DE 2011
Esperant una altra vegada...
Ahir vam tenir els resultats de la gammagrafia i “aparentment” - paraules textuals - hi ha una lleugera reducció en la captació de l’MIBG (el marcador). Al voltant del 20%. En llenguatge corrent, significa que hi ha un 20% menys de cèl·lules cancerígenes actives al tumor. Això és BO! L’Alejandro segueix tenint la mateixa lesió quant a dimensions, però no s’ha estès més i sembla ser que està menys activa.

I llavors, això on ens porta? A esperar, una vegada més. Els resultats i els informes s’han enviat als metges de Greifswald (Alemanya) perquè els revisin i esperem que ens diguin alguna cosa els propers dies. Un dels requisits per al tractament d’anticossos és tenir almenys una resposta parcial al tractament de recaiguda inicial. No sabem del cert si ells consideraran aquests resultats com una resposta parcial suficient per començar amb la teràpia d’anticossos, d’aquí l’espera.

També estem esperant a veure què diuen els del CHOP (Children's Hospital of Philadelphia). Gràcies als donatius que hem rebut fins avui, podrem fer una prova genètica que el sistema sanitari espanyol no cobreix. L’objectiu de la prova és veure si l’Alejandro podria ser idoni per rebre un inhibidor ALK que han desenvolupat al CHOP. No tots els afectats per neuroblastoma presenten aquesta mutació genètica, però els que sí la tenen es beneficien més d’aquest inhibidor. A més, encara que resulti que l’Ale no és idoni per a la teràpia d’anticossos, esperem que l’equip mèdic del CHOP ens ajudi a planificar el pròxim tractament. Després de la nostra breu visita allà al juliol, els anem posant al dia dels progressos de l’Alejandro, així que encara hi ha una possibilitat que puguem acabar allà en un futur pròxim, especialment si l’opció alemanya no té èxit.
I l’Alejandro? És un campió. Avui hem començat un altre cicle (el tercer) de Irinotecan/Temozolamidecosa, que significa 10 dies de quimio a l’hospital de dia (5 dies de tractament, 2 de descans i 5 més de tractament). Esgotador. Tanmateix, el problema de les recaigudes de NB és que el càncer pot créixer i escampar-se tan ràpidament que no podem interrompre el tractament actual mentre esperem saber què ens depara el futur - i a part d’estar una mica més cansat que habitualment, mai no diries que està fent quimio. Em sorprèn de debò. Tantes coses com ha aguantat ja aquest seu petit cos, i malgrat tot juga i ens torna bojos com qualsevol altre nen de 4 anys... potser més i tot!
O sigui, per anar acabant, i perdoneu si m’he desviat del tema, aquests últims dies han sigut molt intensos. Aquí ens teniu, esperant una altra vegada. Però almenys sabem que, de moment, el tumor sembla que està sota control. I en dono gràcies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada