dimecres, 5 d’octubre de 2011

Dilluns, 19 de Setembre


Bé, hem arribat al 4t dia d’aquest cicle de quimio. Ahir, mentre tornàvem a casa amb cotxe, l’Alejandro ens va dir que li agrada aquest medicament perquè no li regira la panxa. La veritat és que aquest cicle l’ha estat tolerant de meravella. Demà serà l’últim dia de la primera meitat, després tindrem dos dies de descans abans dels últims 5 dies del cicle. És molt cansat anar i venir així cada dia, però almenys tornem a dormir a casa. A més, aquesta setmana m’he posat les piles i he enviat els CD i els informes de la ressonància i de la gammagrafia al Doctor Mosse del CHOP i als Doctors Lode i Einsiedel a Griefswald, Alemanya... més espera...

Tant de bo tinguem aviat notícies des d’Alemanya. El nostre oncòleg ja els ha reenviat el seu informe mèdic amb la resposta (o falta de resposta) de l’Alejandro fins a la data. Esperem i resem perquè considerin aquesta "probable" reducció del 20% en l’activitat del tumor com una resposta suficient per garantir-nos la teràpia amb anticossos. En principi sabrem alguna cosa cap a finals d’aquesta setmana.
Espero també aconseguir enviar al CHOP la mostra per a l’ALK com a molt tard demà a la tarda. Això no és tan simple com els CD i els informes. De fet, es tracta d’una mostra del tumor de la recaiguda. El problema és que, contràriament a Espanya, on tot el que fem respecte als tractaments mèdics de l’Alejandro està cobert pel sistema sanitari, el CHOP aquesta prova no la cobreix. Ni la prova, ni tampoc l’enviament de la mostra de tumor. I ja que l’hospital no ho cobreix, tampoc poden enviar-ho ells i que jo els ho reemborsi. No. M’han donat a mi la mostra de tumor, que de fet descansa a la taula de l’estudi, perquè l’enviï personalment. Això, naturalment, significa que hauré d’omplir una pila de formularis, incloent-hi els de les duanes espanyola i dels Estats Units. Això es podria posar interessant. M’imagino  algú, tant aquí com allà, preguntant-se què dimonis estic fent amb una mostra de tumor! A partir del moment en què rebin la mostra, els del CHOP trigaran unes 6 setmanes a donar-nos els resultats... més temps d’espera...

I els nens es porten fenomenal. Semblen haver oblidat tota la bogeria que es consumeix al seu voltant. A veure, quan dic "fenomenal" em refereixo a en Carlos sent un típic nen de 8 anys amb actituds d’un de catorze (ningú no li pot dir a ell què fer - ho sap tot! I aquest llenguatge! D’on ha sortit?!) i a l’Ale que no renuncia al protagonisme ni un minut. L’Alejandro s’inventa l’impossible per mantenir-se en el focus d’atenció, i fins i tot s’ha après uns quants acudits que s’entestarà a repetir fins a l’infinit i més enllà si no li funciona cap altre sistema. Ho prometo. Hi ha dies en què donaria el que fos per ser la tia guai en comptes de la mama rondinaire. La veritat és que són divertits, però hi ha moments en què ens hem de posar el nostre antifaç "seriós" i ser pares, fins i tot quan lluitem contra el desig d’asseure’ns i trencar-nos de riure.

En fi, que en vista de tot plegat aquesta sembla ser una bona setmana (encara que tot just sigui dilluns).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada