dimarts, 18 d’octubre de 2011

Una Ràpida Posada al Dia

Divendres, 14 d’octubre, 2011

Una ràpida posada al dia

L’Alejandro s’ha quedat adormit durant una altra ressonància. No sé com s’ho fa. L’hem fet aquesta tarda, així que, per una part, el més probable és que estava una mica esgotat per la sessió de quimio d’aquest matí —el dia 3 del 4t cicle. Aquesta ressonància era una mica diferent de les que fem habitualment. Eren imatges específicament de la regió sacre-ilíac de la pelvis.  Esperen tenir una idea més clara d’on es troba el nervi ciàtic en relació amb el tumor. Teòricament, això donarà més informació als cirurgians per poder prendre la decisió final sobre si continuen endavant amb la cirurgia o no.  La cirurgia, si es fa, s’ha aplaçat a principis de novembre, cosa que fa que s’aplaci la data prevista per a Alemanya fins a mitjans de novembre en endavant. 
Una cosa que hem après al llarg d’aquest viatge és que cada dia és únic i que qualsevol “pla” que es formula pensant en el futur, és igual com d’immediat sigui aquest futur, sempre és susceptible de canviar a l’últim moment.  Una cosa tan “senzilla” com un cop al cap o una febre per sobre de 38º poden canviar uns dies a casa per uns dies passats ingressats a l’hospital. Abans, això em tornava boja.  I tanmateix, ara és una part d’aquest nou món en el qual vivim i al qual m’he acostumat.

Així que, a dia d’avui, estem enmig d’un altre cicle de quimio, esperant notícies d’Alemanya quant al canvi de la data d’ingrés allà, i esperant una vegada més notícies dels cirurgians respecte a la possibilitat d’operar.  Bàsicament, el mateix lloc en què ens trobàvem la setmana passada. 
Malgrat tot sí que hi ha un parell de diferències. En els últims dies hem sabut que el cirurgià de traumatologia que participaria en la intervenció és un dels millors.  És ell qui fa totes les reconstruccions neuro-vasculars i ve molt ben recomanat. L’únic problema és que està de baixa paternal. Hem d’esperar que hagi tornat per quan l’Alejandro acabi aquest cicle de quimio, o poc després; o existeix la possibilitat d’haver de renunciar a la cirurgia, almenys aquí.  I, òbviament, una diferència molt gran és que el cost del tractament és molt més assequible que abans (gràcies al meu embolic descomunal amb els costos i hospitals —de nou, quin greu que em sap la confusió!) 
En resum, suposo que des del dimarts passat, les coses han tornat a la “normalitat”; esperant i fent quimio.  Amb sort, sabrem més la setmana que ve sobre la ressonància i després, tornar a començar —reunions amb cirurgians, prenent decisions, fent plans per a Alemanya… Però, almenys per ara, tenim uns moments de pau relativa, i que bé que se’ns posa.

2 comentaris: